viernes, 4 de marzo de 2011

La casa de Neruda, la moneda

Després de conèixer ahir el centre de Santiago avui ens hem proposat d'anar cap a un del cerros de la ciutat i veure-la una mica en perspectiva. Al mateix cerro hi podem trobar una de les casesde Pablo Neruda, la Chascona. Ens hi vam acostar després de passar per tot de carreronets amb bars i terrassetes. Un cop allà ens van explicar que la única manera de visitar la casa és fent una visita guiada. La nostra guia es deia Alejandra i la veritat és que explicava les coses amb força passió, cap racó et deixava indiferent.


 Per començar cal dir que la casa es diu la Chascona en honor a la última dona de Neruda. En la llengua originària indígena Chascona vol dir despentinada i es veu que la dona de Neruda, Matilde Urrutia, era mig pelroja i amb els cabells arrissats de tal manera que sovint es veia despentinada. La casa va ser tota pensada pel propi Neruda i es podria dividir en tres parts. La primera part recorda a un vaixell. De fet fins i tot les finestres són d'ull de bou amb aquesta intenció. Tot estava pensat, com a reixa de la finestra o bé hi havia el símbol de la M i la P amb el mar, o bé hi havia un sol somrient que també es podia interpretar com una cara somrient amb molts cabells esbojarrats al voltant. Només entrar el que et rebia era una antiga barra de bar de vaixell, la barra del Capitán on Neruda servia als seus convidats.







D'allà es passava al menjador que tenia un armari al fons del qual una de les portes laterals comunicava amb una escala que et portava al segon pis de la casa. Aquest segon pis tenia només arribar una tauleta petita on menjaven en les ocasions en que no hi havia convidats. Un detall graciós és que la Matilde s'havia fet buidar una televisió conservant la pantalla i havia convertit l'interior en una vitrina on exposava una cuberteria.






Des del petit menjador on ells dinaven quan estaven sols es passava a un petit estudi que al costat hi havia una habitació on ells havien dormit fins que ell es va morir i ella es va canviar d'habitació per evitar la tristesa. Des d'aquesta habitació es tornava a sortir a l'exterior i es passava a la segona part de la casa que s'anomenava el Far ja que quedava lleugerament per sobre de la part del vaixell. Allà hi havia una sala comú on després de la mort de Neruda i amb l'arribada del cop d'estat van tenir lloc nombroses reunions de intel.lectuals i membres de l'oposició. Matilde Urrutia era mexicana i aquest fet juntament amb els contactes que tenia Neruda mentre va ser diplomàtic va fer que auestes reunions contessin amb membres de diverses ambaixades. Damunt d'aquesta sala comú hi havia una altra habitació on s'havia traslladat Matilde a posteriori. Allà s'hi podia veure un tocador amb objectes particulars, entre ells unes ulleres de sol que semblaven soetides d'alguna pel.lícula. La casa combinava molts estils diferents, hi havia colors molt mexicans i altres articles que havia anat col.leccionant Neruda pel món (s'havia inventat una paraula per autodefinir-se, cosista).
Després de visitar la casa de Neruda preteníem pujar al Cerro on es troba situat, però ens han informat que ahir hi havia hagut un incendi en un dels cerros que envolten Santiago i que lavista de la ciutat des de dalt seria com a mínim nebulosa. Davant d'aquest fet i del poc temps que ens quedava per dinar i que la Maria marxés a la universitat hem decidit posposarel cerro i anar a dinar en una de les terrassetes que havíem vist tot anant cap a la Chascona.


Un cop la Maria ja ha marxat hem anat a buscar el Metro i ens hem arribat a la Moneda. L'edifici no es podia visitar per dins però just a sota de la plaça de davant hi havia un centre cultural on pots visitar exposicions, hi ha cineteca...just ha coincidit que hi havia una exposició sobre els viatges de de Agostini a la Patagonia. Ha estat bonic veure els espais que vam visitar fa unes setmanes en fotos de fa 40 anys o més.
  
Sense adonar-nos-en se'ns ha fet tard i hem hagut d'anar cap a recollir a la Maria a la Univesitat. L'edifici en qu rs troba situada té un claustre/pati preciós, amb el terra de grava i ple de flors i bancs. S'hi respira pau. Un cop ens hem retrobat hem anat a prendre un gelat de tornada cap a casa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario