Avui hem sortir de Salta de bon matí per dirigir-nos cap a Cafayate. És interessant tant el destí final del nostre trajecte com el camí en sí. Teníem força dubtes de la dificultat del camí havent plogut aquests últims dies però avui fa un sol espaterrant. A la sortida de salta hem agafat la RN68 una carretera que va creuant poblets fins a arribar a la Quebrada de las Conchas. Les muntanyes de nou es veuen totes esquerdades, amb relleus. Aquestes tenen totes un color absolutament vermell granate. Sota les muntanyes un riu de color xocolata que baixa força ple.
La primera parada l'hem fet a la Garganta del Diablo una zona de la muntanya que es replegava sobre ella mateixa. Com una entrada molt estreta a l'interior de la muntanya. Un cop a dins hauríem hagut d'escalar una mica per arribar al punt on segons el Pol que sí que ha escalat donava la sensació que la muntanya et queia al damunt.
Després de la Garganta del Diablo venia l'anfiteatre on també hi havia una entrada a la muntanya però més oberta i arrodonida, realment recorda a un anfiteatre. Uns quilòmetres més enllà hi havia una pedra coneguda com "el Sapo" i es que realment tenia forma de gripau babau que amb el temps s'ha anat erosionant.
Un cop vist tot això hem arribat a Cafayate, hem dinat i ens hem dirigit a visitar les Bodegues Etchard. Són unes bodegues on des de fa dos segles es fa vi del raïm de la varietat torrontes (blanc propi de la regió) i Malbec(vi típic argentí tot i que també xilè).
La visita a la bodega era interessant i al final de tot hi havia la cata de vins. Hem provat dos vins blancs i dos negres guiats per les instruccions de la guia. Era molt interessant seguir el passos i sentir les olors i els aromes de cada vi, que realment ens han sorprés.
Un cop hem avabat la visita hem tornat al Cafayate on l'alberg on estem és encantador amb un pati interior obert, ple de flors on hi ha unes tauletes i uns parasols per esmorzar, dinar o sopar segons convingui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario