Valdivia

Avui ens hem llevat amb la intenció de conèixer Valdivia al màxim fins a les 22h del vespre que és quan ens marxa l'autobus cap a Santiago. En primer lloc hem tingut una mica de problemes per dutxar-nos totes ja que o s'havia acabat l'aigua calenta, o si algú s'estava dutxant al lavabo del costat, a nosaltres no ens arribava. Hem baixat a esmorzar i s'ha reconfirmat la identitat germana del b&b. Un esmorzar amb muesli i iougurt és molt alemany. A la taula del costat diversos viatgers solitaris compartien experiències i es programaven el dia.

Al sortir al carrer ens hem dirigit cap al riu on hi havia moltes embarcacions oferint-nos tours per conèixer Valdivia i els seus voltants. Finalment però, com que ja hem fet prou coses organitzades aquests dies hem buscat una alternativa que ens permetés més organitzar-nos el temps com nosaltres volíem. Hem trobat un senyor que ens ha ofert una ruta d'una hora al voltant de la Isla de Teja on es troba la universitat austral de Chile i els seus diferents jardins. Hem pujat a la barqueta just darrera del mercat del peix. És un mercat obert tots els dies de l'any on venen peix fresc que netegen allà mateix. Aquest fet juntament amb el canvi que es va produir en el riu després del terretrèmol del 1960 fa que un grup de lleons marins força nombrós s'esperin a les pedres de darrera del mercat. Són realment obesos i fan una mica de llàstima però encara conserven les habilitats de pujar i baixar de la pedra prou àgilment, i un cop a l'aigua neden i es mouen molt fàcilment.

La ruta que hem fet en vaixell constava de la navegació per tres rius diferents el Calle Calle, el Cau Cau i el Valdivia. Hem de dir que ens hem quedat força impressionades per la quantitat de informació que ens donava el guia, sabia tant de biologia marina, com de botànica o història. Després del terretrèmol de 1960 tot el territori sobre el qual estava assentat la ciutat de Valdivia havia baixat uns dos metres. Això no només va afectar a nivell urbanístic amb una gran destrucció de la ciutat sinó que també va canviar el ritme i la circulació dels rius. Fins aleshores ttos seguien un sentint que els portava al mar, des d'aleshores hi ha certes hores del dia en que l'aigua del mar, seguint les marees, entra al riu convertint-se en aigua salada(gràcies a això els lleons marins es sentien com a casa seva).

Al avançar a l'altre costat del riu, ja a la illa, es podia veure el museu d'art contemporani de Valdivia, després ja encadenava amb les diferents facultats de la UACh, i finalment el seu jardíbotànic. En ell principalment s'hi troben arbres endògens ja sigui de la regió, ja sigui del sud de Chile. A l'altra ribera del riu de tant en tant s'hi poden observar algunes cases aïllades les unes de les altres considerades d'estil germànic. El sud de Chile va rebre un gran flux migratori d'orígen alemany que van instal.lar-se allà a principis de segle XX i que van construir un tipus de cases molt diferents de les que en aquell moment construïen els originaris de la zona. Després del terratrèmol van ser de les poques construccions que es van mantenir en peu i avui en dia encara estan habitades. Després de la zona del jardí botànic hem arribat a la zona del "humedal". El guia ens explica que fins fa uns anys aquesta zona estava plagada de cignes de cuello negro, però que actualment només n'hi ha uns docents. Hi ha la sospita que una indústria paperera va contaminar les aigües intoxicant tot el subsòl i eliminant la base de la piràmide alimentària d'aquest tipus d'aus.
Tenim sort i podem veure una parella de cignes. Ens explica que hi ha un mite que diu que aquest tipus d'aus són monògams i que quan es mor un dels membres de la parella l'altra deixa de menjar, i quan ja està molt feble decideix emprendre el vol més alt de la seva vida pel qual no té prou energia i acaba caient i morint. Ja al final del recorregut vaiem una gran xemeneia gris mig enterrada, era la xemeneia d'una antiga fàbrica de sabates alemanya que va sobreviure fins al 60, que es va veure ensorrada i l'únic que va quedar va ser la xemeneia.

Després del nostre tour en barca hem visitat el mercat municipal cobert, i just al costat ens hem esperat que vingués o un bus o un taxi colectivo que ens portés a Niebla, un pblet del costat on havíem llegit que hi havia una "feria costumbrista". Quam ens ha arribat un bus al cap d'una estona ens hem emocionat però ha resultat que el bus estava en pana, i per tant hem seguit esperant fins que ha arribat un colectivo i ens hi hem encabit. Ens ha deixat just davant de la porta de la fira, que de nou ens ha sorprès bastant. Ens esperàvem una fira de productes tradicionals i ens hem trobat una fira constitudia per botiguetes on et feien menjar per menjar allà mateix. Per tant podíem triar si dinar empanadas, papas rellenas, anticuchos...vam fer una mica de tot. Els anticuchos són uns grans pintxos de carn i verduretes i es mengen una mica canivalísticament, amb els dits i la boca. Després de dinar em caminat una estona per arribar a la platja, platja de sorra negra, on el bany estava prohibit però on la gent es banyava igual. Hem estat acompanyades per un grup de gossos juganers que es mossegaven els uns als altres. El sol ens ha acompanyat l'estona davant del mar. Després hem decidit tornar a Valdivia per veure la universitat i el jardí botànic. Ens hem distret una estona més amb els lleons marins que demostren la seva personalitat els uns davant dels altres marcant territori.