Despedint-nos de Chiloe, dirigint-nos a Valdivia

Ahir al vespre vam sortir a prendre algo, i sense saber-ho vam entrar a un del llocs més concorreguts i més plens d'activitat de Castro. Just a la Plaza de Armas hi havia un lloc que des de fora no crida especialment que es diu la Brújula. Allà vam entrar amb la intenció de provar la cervesa típica de Chile. Les vistes a la plaça ens tenien ben distretes, força gent jove fent malabars i molta altra gent passejant.
Sense adonar-nos-en se'ns va fer tard i vam decidir sopar allà mateix.
Abans d'anar a dormir vam veure un trosset de la ceremònia dels òscars, però davant de la poca emoció que despertaven ens vam adormir força ràpid.

Avui ens hem llevat aviadet. Havíem de creuar la illa cap al nord, agafar el transbordador i arribar a Puerto Montt abans de les tres del migidia per tornar el cotxe sense penalització. La sortida de la illa ha anat força ràpida, i al cap d'una hora o dues hem arribat a Puerto Montt on hem decidit anar a dinar esperant que se'ns fessin les tres per aprofitar el cotxe com a lloc per guardar les maletes. L'entrada a aquesta ciutat tenia dos punts curiosos. D'una banda hi havia bastant trànsit per un carrer suposadament via d'accés principal on el que podiem veure a cada costat semblava més un poble que una ciutat (tallers mecànics, fusters, algun supermercat...). D'altra banda, i més interessant la vista dels volcans que envolten la no llunyana ciutat d'Osorno. Són muntanyes absolutament triangulars, com de dibuix, amb el cim, la punxeta de dalt de tot, nevada.
Després de veure una mica la costanera, passeig del port, i la plaza de Armas, ens hem dirigit cap a un gran mall on hem pensat que el cotxe amb les maletes estaria més controlat. Hem pujat a dinar a dalt de tot on hi havia un munt de gent fent cues a llocs de menjar ràpid, molt a l'estil americà. Les teles no paràven d'ensenyar ciutats on hi havien hagut rèpliques de terretrèmols i és que justament avui fa un any del terrible terretrèmol que va passar Xile l'any passat.
Després de dinar ens hem dirigit a tornar el cotxe, amb la idea d'anar força ràpid per poder agafar un bus al cap de mitja hora. Però de nou, sembla que no coneguem el continent...aquí tot va amb una calma, que sembla que costi arrencar. Finalment hem assumit que hauríem d'agafar un altre bus, però a canvi ens han acompanyat a l'estació. Al arribar-hi ens hem submergit a un altre món! Gent molt diferent, i molta gent, molta molta gent intentant agafar els autobusos, i els minibusos. Feia força calor i semblava que arribar dins de l'estació per comprar els bitllets i marxar seria difícil. Finalment, ho hem aconseguit i fa uns minuts hem arribat a Valdivia. La ciutat es veu més majestuosa, ja hem vist un dels rius que l'envolta i fa que la ciutat tingui un altre aire. A l'arribar a l'alberg on ens allotgem aquesta nit he tingut una tornada al passat, m'ha recordat molt a Alemanya. Era un edifici antic amb la porta pintada de color vermell amb unes. Fulles dibuixades en blanc, i el dibuix es continuava cap a la vorera. Ens ha rebut una senyora amb els cabells blancs i que...tal i com havia sospitat, era alemanya. Ara sortirem a sopar, de nou seguint les recomanacions de la Lonely planet