Coneixent Ushuaia

Avui és l'últim dia que passem a la ciutat més austral del món. Hem decidit llevar-nos una mica més tard, esmorzar i anar a donar un tomb. Teníem moltes ganes d'escriure i enviar postals des d'aquí, així que en primer lloc hem anat pel carrer San Martín (carrer principal de comerç de la ciutat) de botiga enbotiga triant les que més ens agradaven. Després hem buscat un bar on hem passat una bona estona escrivint...i finalment hem anat a correus a comprar segells i a enviar-les.

Després de dinar hem passat per casa el Marcos per informar-nos de com anar al Glaciar Marcial, la glacera que vigila la ciutat des de dalt. Tot i que existeix un telecadira que t'hi acosta, nosaltres més que en la glacera en el que estavem interessades era en les vistes de la ciutat des d'allà dalt. Hem pujat amb taxi fins al peu del telecadira i des d'allà hem anat baixant. No sabíem si baixar per la carretera o si hi havia algun camí intern. El Marcos ens havia parlat d'un "sendero", però no acabàvem de veure per on l'havíem d'agafar.

Just al costat d'on ens havia deixat el taxi hi havia una caseta on es podia prendre el tè. Hi hem entrat a preguntar i ens ha atès una senyora que ens ha preguntat d'on erem i justament ha donat la casualitat que venia de passar uns dies a Barcelona. Aquella caseta de tè semblava de conte i la felicitat i amabilitat de la senyora també. Ens ha ensenyat on començava el camí i ens hi hem posat tot seguint de nou les indicacions grogues. Era un bosquet molt bonic, molt arregladet, i al principi ens l'hem agafat amb moltes ganes. Quan al cap d'una estona no veiem massa la carretera i el camí feia una mica de zig-zag les ganes han minvat una mica, però al cap de no res ja hi hem sigut, ja erem pràcticament a l'entrada del poble. Hi havia una muntanyeta on hem aprofitat per fer-nos una foto amb la ciutat al fons i hem tornat a casa el Marcos per anara a sopar...Centolla.