sábado, 26 de febrero de 2011

Dia de viatge, arribada a Chiloé

El dia ha començat agafant un taxi conduït pel mateix propietari del nostre alberg en direcció a l'aeroport. Allà hem agafat un vol que ensha portat després d'una parada a Balamaceda a Puerto Montt. Això que l'avió fes parades era graciós, era com unbus on la gentpujava i baixava a les diferents parades, després de baixar nosaltres l'avió continuava cap a Santiago ( en cert moment, i davant del desastre de Punta Arenas, hem desitjat continuar a l'avió...). Tot i això al baixar de l'avió ja hem notat que com a mínim el clima havia canviat, hem recollit les maletes i ens hem dirigit al mostrador on hi havia un reguitzell d'empreses de lloguer de cotxes. L'aeroport de Puerto Montt ens ha recordat molt a la T4 de Madrid.

Força ràpid hem aconseguit un cotxe i ens hem posat en ruta direcció la illa de Chiloé. Hem agafat la ruta Panamericana i després d'uns quants quilòmetres hem arribat al punt on hem hagut d'agafar un Ferry per creuar i arribar a la illa.






Un cop en territori insular ens hem dirigit d'Ancud, ciutat on s'arriba, fins a Quemchi. En primer lloc dir que la illa és molt verda i per res del món està enfocada cap al turisme. Ja des del poble més petit que toca al mar s'hi troben els Palafitos, les costruccions de fusta que eleven les cases del mar, i que quan baixa la marea queden a la vista.



Les casetes totes fetes de fusta amb les teulades metàl.liques i pintades de colors són molt boniques, donen alegria al paisatge. Hem dinat a un restaurant que sortia recomenat a la guia, es diu Chejo i ha estat molt curiós. Ja sabíem que no ens deixaria indiferents, no hi ha carta sinó que t'ofereixen un menú del dia o plats de peix fresc. Ens hem acabat demanant totes 3 un salmó que ha esta molt bo. El Chejo és un home que et ve a saludar a la taula i t'explica la seva vida i la dels seus fills i et dóma la benvinguda càlidament. Després de dinar hem anat a estirar les cames pel davant del mar, hem anat a veure l'esglèsia que de dins semblava un vaixell del revés.




Després ens hem dirigit a Quemchi un poblet més al sud on hi havia parades de pescadors al carrer on es venien uns musclos i cloïses gegants (n'hi diuen ostiones).

4 comentarios:

  1. Queridas, ya echaba en falta vuestras noticias y esos detalles con que Nuri nos cuenta vuestras aventuras Soy fiel seguidora del blog ,lo primero que hago al levantarme es conectarme para ver donde o que decis, continuad escribiendo y pasandooslo bien Muchos besos
    Pili

    ResponderEliminar
  2. Ai Nuriaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
    Quins dies més plens de coses!!!! Q wai!!!!!!!!
    La veritat és que tinc la sensació que llegint el que escrius és com si una part tb la visqués jo, i només amb això ja ho trobo espectacular, doncs imagina't estar allà!
    Encara tens uns dies x terres sudamericanes, així que aprofita x acabar de descobrir Xile!
    A la tornada no t'escapes d'un supersopar i una llarga sesió de fotos x explicar-m'ho tot molt bé!

    X cert, que tal els xilenos o els argentins?

    ResponderEliminar
  3. M'alegra saber que les coses van tan bé per allà tan lluny! cuideu-vos molt i disfruteu, que tot viatge és irrepetible! un petó molt fort a totes

    Aina

    ResponderEliminar
  4. Ay mestres!
    dons mitllor chiloé que que punta arenas amb el pingüins cars, no??
    que bó el moment avión-guagua, jaja. però com saben que et baixas per baixar-te les tevas maletas, quin mal rollo, no?
    a aquells vaixells en la sorra sembla que els hagi pillat la marea de sobta, very picturesque!

    ala! que vagi bè!

    luisito

    ResponderEliminar