Perito Moreno

Per fi ha arribat el dia de conèixer el Perito Moreno. Ja fa molts dies vam encarregar el "Tour Alternativo" a l'alberg i avui n'hem pogut gaudir. Ha estat força espectacle. En primer lloc ens hem decebut una mica al veure que erem molts...però després la marxa que portava la guia ens ha sapigut amenitzar el dia.
En primer lloc ens ha informat que no passaríem per la carretera més directa sinó que per una altra que passava pel mig de una estancia (uns camps propietat d'una família). Just començar per la finestra hem pogut veure unes àguiles i uns còndors i la guia va dir-nos "lucky you!!" se suposa que veure les àguiles quietetes no és molt fàcil i per tant vam tenir molta sort...al cap de poca estona vam fer una parada per tal que preguessim alguna cosa, en un lloc on hi havia cabretes i un guanaco totalment domesticats i se-ls'hi podia donar el biberó. Finalment hem tornat a emprendre la ruta fins que la música de Apolo 13 ens ha sorprès anunciant l'aparició de la primera vista del Perito Moreno!!!

Hem baixat de l'autobus per començar el suposat trekking alternatiu per una zona per la qual no hi podia transitar ningú més que nosaltres. Ha estat una llàstima perque hem hagut de fer l'exclusiu passeig corrent...a més a més per acabar-lo han volgut posar a prova les habilitats adquirides el dia anterior fent trekking a Torres del Paine obligant-nos a retornar al bus a través d'una pujada absolutament vertical pel mig del bosc.

Un cop arribades al parc del glaciar hem recorregut les passarel.les per veure els trencaments i caigudes de trossos de gel (calvins). Ens hem estat una estona mirant el gran tros de gel i escoltant el soroll particular de la caiguda del gel fins que finalment s'ha produit el primer gran trencament. Ha estat impressionant!! És com si el glaciar estigués conformat per vàries capes i de sobte en una regió en perdés una, el color del gel de sota és molt més net i blau...

Estar allà davant aturades era una tensió constant, no volies perdre detall de cap trosset de la gran paret de gel per si en el moment en que et despistaves es produïa la caiguda....
Després de menjar algo allà mateix hem agafat un vaixell que ens ha acostat més a les parets...i de nou hem pogut presenciar alguna caiguda que en certa manera podia arribar a fer por pel fet d'estar més a la vora.

Aquesta nit ens han explicat que hi havia un festival al Calafate, amb botiguetes d'artesania i un concert en directe de Diego Torres així ue hem decidit anar a viure una mica l'ambient del poble i ens hi hem acostat. L'Alejandra i la Maria s'han atrevit a provar el Choripan...jo encara no...m'he quedat amb el bife de carne...però també era molt bo. Abans del concert hem pogut viure en directe l'elecció de miss reina del lago argentino 2011....un espectacle, però divertit viure envoltats d'argentins que estaven de festa major.
Demà passarem el dia relaxadament pel Calafate.