Torres del Paine

Avui a les 5:30 del matí ens hanvingut a recollir a l'alberg del Calafate per començar la nostra excursió de dos dies al Parc Natural de Torres del Paine. El trajecte fins a Xile ha estat força llarg, unes 5-6h amb aturades a les dues fronteres...un cop hem entrat a territori xilè hem canviat de bus i hem agafat un minibus...anàvem unes 20 persones la majoria parlaven anglès excepte un noi argentí i nosaltres tres...ha estat curiós, s'ha creat un microclima entre tots quatre, el guia i el conductor.

Al començament el tour no ens emocionava però el paisatge a poc a poc ens ha anat guanyant. La imatge de les torres davant de la serralada dels Andes i darrera d'un dels molts llacs de color blau turquesa que l'envolten avui que era un dia amb pocs núvols era força impressionant. És una zona amb molt molt vent...més que fred fa un vent que sembla que se t'hagi d'endur cap a un d'aquests rius arremolinats que baixen de les glaceres fins als llacs.

A la vora dels llacs la sensació era com de platja, ones i més ones amb sorra fina i grisa. El color turquesa dels llacs ve determinat pel llim, aquest polsim tan extremadament fi que no arriba a dipositar-se al sòl del llac i es queda surant...hem arribat sense saber massa on dormiríem i finalment hem acabat al refugi de montanya.


Era un edifici tot fet de fusta amb unes grans vidrieres que donaven a la muntanya. Les torres totes de pedra s'alcen al fons, i normalment uns quants núvols tapen el cim. Just davant de lanostra habitació hi havia una saleta amb una estufa de llenya que donava molt caliu. Vam sopar allà mateix, entre excursionistes, la majoria bastant més grans que nosaltres, però bastant més experts en la muntanya.