miércoles, 16 de febrero de 2011

Caminant sobre gel

Avui ens hem llevat força aviat, a les 7:00 ens venien a buscar amb un minibus per traslladar-nos a "el Chaltén".
Hi hem arribat després de 3hores i havent parat al museu del parc nacional. Allà els guardaparques ens han explicat els consells per mantenir la muntanya neta.
És realment un bon lloc pels excursionistes, tens múltiples rutes per pujar a les grans muntanyes (Fitz Roy, Cerro Torres...) es poden fer excursions

de diferents durades i fins i tot si es vol es pot plantar la tenda i passar la nit allà. M'imagino que la imatge des de dalt a ha de impactar ja que estàs davant de les masses de gel continentals més grans que pots veure a no ser que te'n vagis a l'antàrtida. El camí fins a el Chaltén ha estat agradable, de nou, mils de quilòmetres sense res al voltant, muntanyes rallades, com si fossin jerseys...i al final els llacs amb "las montañas humeantes"al darrera. A l'anada no ho hem vist però a la tornada hem pogut apreciar que també s'hi veia el glaciar Viedma, on hem pujat.
Gràcies a un vaixell hem atravessat el lago Argentino i hem arribat al Glaciar i les formacions rocoses que l'acompanyaven.

En primer lloc havíem de pujar per les roques boterudes (el seu relleu es devia als moviments que havia fet el bloc de gel del glaciar mentres s'hi va recolzar, ara està retrocedint i per això la pedra queda al descobert). Quan he vist el repte que se'ns presentava, al principi he pensat que no sabia on m'havia posat, però a poc a poc i col.locant els peus on els col.locaven els de davant, sense saber-ho ja erem a dalt...a punt per posar-nos els "crampones" i passar a caminar sobre gel per enfilar les crestes del glaciar.


Tot té la seva tècnica, caminar en montanya sobre gel també, i a poc a poc hem anat perdent-li la por.

Les imatges que s'observaven des de dalt eren úniques, i suposo que encara més si mai a la vida havies vist una glacera....no ho sé, potser d'aquí uns dies ho podrem descriure...millor que ho veieu en fotos...



...ara estem de tornada cap a el Calafate i demà ens tornarem a llevar aviat...a les 5:30 ens venen a recollir per anar a les torres del paine, a Chile.

4 comentarios:

  1. quina emoció llegir sobre les vostres aventures!!! feu moltes fotos que les voldrem veure! se us troba a faltar!!! muaaa

    ResponderEliminar
  2. Alaaa! quina flipada! i quina enveja!jaja! us diverteu com nanos fent el jesús calleja per les montanyes, deu ser increible.
    aqui al menys hi ha una miqueta de sol avui, però no es pot comparar.
    Ala! a seguir conquerint la fi del mòn!

    ResponderEliminar
  3. :) M'encanta aquest diari de viatges!! Segueix escrivint que nosaltres viatgem amb tu des de davant l'ordinador!! muaaaa

    ResponderEliminar
  4. A la meva imaginació ha aparegut un paisatge increïble... i segurament em quedo curta! Espero veure les fotos a la tornada!
    Cada cop tinc més ganes d'anar a Argentina!! ;P

    ResponderEliminar