Ushuaia

Bon dia!
Ushuaia és la ciutat on tot és possible, potser és pel fet que és la fi del món, però tot sembla fàcil.
Ahir al vespre ens vam retrobar amb els metges al seu alberg i vam sopar plegats...ens va costar una mica trobar-lo però ens vam creuar a una noia pel carrer que tot i no saber on era va trucar al seu germà taxista per tal que li expliqués i ens va acompanyar (i això que era un carrer que feia costa amunt!!). Tot sopant vam compartir anècdotes de viatge i veient que avui coincidiem tots a la mateixa ciutat vam intentar traçar un pla comú. Ells ja tenien l'excursió encarregada per tant haviem d'intentar aconseguir amb molt poc temps la mateixa excursió...però com que ens trobem a Ushuaia i amb l'ajuda del Marcos, el propietari del nostre b&b tot ha estat possible.

Ens hem trobat ja davant del vaixell que ens havia de dur a conèixer l'illa deles aus, la del lleons marins i per últim la dels pingüins. Tenim molta sort amb els dies que estem trobant, normalment el sol no acostuma a mostrar-se tantes hores...hem pujat a coberta i hem ppogut observar en primer lloc els ocells, tant els cormoranes (són de plomes negres i panxa blanca, de lluny poden recordar un pingüí en miniatura) com algun albatros sobrevolant. Al veure els lleons marins l'emoció ha començat a augmentar, feien molta gràcia banyant-se i pujant a les roques per estendre's al sol.

Una mitja hora més tard hem arribat a la "isla Martillo" que és realment una pingüinera. Costa descriure l'emoció, en primer lloc et sorpren la mida que tenen, potser més petita de la que t'esperaries, després t'envaeixen les ganes de sortir del vaixell i anar a tocar-los (evidentment, i per desgràcia, això no és possible). Però són molt bonics, semblen peluixos, i tenen una manera de moure's molt divertida, així com la forma de interaccionar entre ells. Era molt curiós veure com s'acostaven al vaixell sense cap tipus de por i com es banyaven i nadaven. Són molt més àgils per aigua que per terra. Hi havien diferents espècies de pingüins, la menys freqüent era la dels papua, el pingüí una mica més alt i amb les potes i el bec taronja (els pingüins que hem vist sempre dibuixats als contes).

Un cop ens hem allunyat dels pingüins l'excursió ha continuat fins a arribar a una Estancia, que és una gran propietat on abans es tenien ovelles per llana i que ara s'ha convertit en atracció turística. El que tenia de curiós és que el propietari inicial de la finca (L.Bridges) va ser un dels primers exploradors i habitants d'aquestes terres i va recollir totes les seves experiències amb el que es va trobar i les poblacions autòctones en un llibre.