Santiago-Mendoza, Creuant els Andes

Ha arribat el moment de separar-nos. Ahir al vespres tot i ser diumenge i ser realment difícil trobar alguna cosa oberta vam anar a provar el pisco sour abans de marxar de Santiago.
 Aquesta nit, com generalment totes les que precedeixen un canvi, ha estat més inquieta del normal. Ens hem despedit mentres jo esmorzava i m'he dirigit cap a l'estació. En principi la meva intenció era agafar un taxi però un cop he tret el nas cap a l'avinguda Providència aquesta no distava de les gran avingudes de les capitals mundials a les vuit del matí. Molts cotxes, trànsit lent i pocs taxis lliures. Davant d'aquesta circumstància m'hedecidit a agafar el metro i ha estat perfecte. En vint munts ja era a la cua de l'autobus.

Un cop dins m'he anat despedint de Xile a mesura que ens acostàvem als Andes. Montanyes rocoses, desèrtiques. Sempre que de petit penses en una montanya no sé exactament perquè però la dibuixes de color verd...doncs be, els Andes són més aviat vermellosos. Imposen un gran respecte, les corbes que van pujant són molt pronunciades i es fan molt lentament ja que no només és un pas per persones sinó que també és aprofitat per moltes mercaderies, per tant grans camions costa amunt i amb corves...un cop a dalt hem baixat del busper passar els successius controls de sortida de Xile i entrada a Argentina. A partir d'aleshores el descens és més progressiu.

Com que les montanyes són de color terrós els rius que baixen i que segueixen al costat de la carretera són totalment de color xocolata. En certs trams es pot veure a gent fent esport, vaixant en kayak. A poc a poc es va arribant a una zona més plana i homogènia en el centre de la qual es troba Mendoza. Un cop arribada allà m'he retrobat després d'uns quants dies amb la resta de medicinos.
Hem arribat just després d'un dels grans moments per aquesta regió. Després de les festes que es celebren en honor a la verema i el vi de la regió. Mendoza és una ciutat força ordenada, amb moltes places. Entre elles hi ha la plaça d'Espanya que està totalment enrajolada amb rajoletes de color blau i blanc. També té una gran rambla plena de cafès i terrasses on la gent berena i xerra animadament. Hem donat força tombs, ens hem estirat una estona a la gespa d'una de les places i cap allà les set ens hem començat a dirigir cap a l'estació d'autobusos per agafar el bus que ens durà a Salta.